La cabra blanca de Rasquera, localitzada en diferents comarques meridionals de Catalunya, és l’últim reducte del patrimoni genètic cabrum de Catalunya. De gran semblança amb la Blanca Celtibèrica, aquesta raça destinada a la producció de cabrits, destaca per la seva gran rusticitat, que l’ha permès adaptar-se perfectament a les condicions orogràfiques i climatològiques de les comarques on s’ubica.

 

És la protagonista de la tradicional Fira Ramadera i d’Artesania la única de Catalunya d’aquesta categoria, que se celebra al poble cada any el primer diumenge de maig. Aquest certamen es remunta al s. XIX, quan Rasquera, va ser el centre neuràlgic del comerç del bestiar. Aquí acudien compradors i venedors d’arreu, on ramaders de la vila feien baixar les seves cabres blanques (que durant l’any havien pasturat per les muntanyes de Cardó i Tivissa) a la Rasa de Rasquera, per vendre-les a compradors locals a d’altres municipis o intercanviar-les amb d’altres ramaders.

 

Aquesta tradició totalment comercial, es va perdre durant la postguerra, però des de l’any 1987 es va tornar a recuperar, convertida des d’aleshores en quelcom més que un acte comercial, convertint-se en un aparador de la cultura i de l’artesania popular del nostre poble.

 

Dins del marc incomparable de la Fira on la presència del bestiar n’és un element primordial, tal i com hem anat explicant, es deixa entreveure un dels oficis més antics i ancestrals: el de pastor.

 

Els treballs del pastor, són veritablement treballs artesans. Cadascun dels petits rituals que envolten les tasques quotidianes, necessiten les mans del pastor.

 

Dins de la mateixa essència de la feina del pasturatge, trobem el perquè d’una de les manifestacions artesanes més importants d’aquest col·lectiu: el treball de la fusta de boix.

 

El tarannà diari del bestiar obligava als pastors a estar moltes estones voltant pels boscos, on fàcilment aconseguien la matèria primera, i a la vegada la llibertat de pastura de les cabres blanques, pasturant brosta la major part de l’any en estat semisalvatge, els oferia el temps necessari per confeccionar una gran varietat d’estris tallats a mà amb l’ únic ajut d’un ganivet.

 

La majoria de talles responen a objectes d’ús quotidià: culleres, cullerots, formatgeres, les peces decorades que enganxen els esquellots als animals, “gaietes” de pastor i un llarg etcètera.

 

Avui en dia aquesta manifestació es troba en regressió, com la majoria de treballs artesans, tot i això encara queden a Rasquera pastors que practiquen la talla del boix per fer-ne petites obres d’artesania.